Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones

Aquest curs la Comissió de Salut del nostre IES ha volgut adherir-se a la commemoració del 28 de maig que és el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones.

Es tracta d’una jornada que serveix per posar damunt la taula la necessitat d’estudiar i analitzar els casos de la salut de les dones, tenint en compte tots els factors diferencials: genètics, biològics, fisiològics, endocrins, psicològics, etc

I és que, històricament, s’ha accedit a l’avenç mèdic a través d’un model masculí. És a dir, la provatura mèdica ha pres com a camp d’acció el cos masculí, i ha generalitzat els resultats a tot l’univers, inclòs el femení. Actualment, l’evidència científica demostra que existeixen diferències de gènere entre els homes i les dones pel que fa a la salut, i que cal fer estudis tenint en compte aquesta variable per tal de garantir la prevenció, la major precisió en el diagnòstic i el dret de les dones a ser ateses i tractades eficientment. Els biaixos de gènere han fet que falti investigació científica respecte a temes com el dolor o que s’acceptin amb poc rigor casualitats no provades.

La història del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones es remunta al V Encuentro Internacional de Mujer y Salud a San José, Costa Rica, el maig de 1987. La intenció era fer visible la desigualtat de les dones en termes de salut, fent públiques les seves demandes i el compromís de les administracions per afavorir-les.

La perspectiva de gènere en la salut permet visibilitzar fins a quin punt els diferents rols atribuïts a dones i homes i les relacions desiguals de poder es vinculen socialment als seus comportaments vers la salut. D’altra banda, fa que es qüestioni la ciència mèdica androcèntrica, basada en un model masculí, i que s’investiguin les diferències biològiques més enllà de les purament reproductiva.

Avui en dia sabem que moltes malalties de les dones són conseqüència dels rols que tradicionalment han d’assumir com a dones i l’ansietat que els genera. Aquest malestar, que no té nom, no és degut a l’histerisme que s’atribueix a les dones per naturalesa, més bé ve donat per una vida sense temps propi, allunyada de les necessitats i desitjos, a les nombroses violències quotidianes normalitzades, a la compassió fora de lloc, al regal del temps, a la càrrega mental de la vida quotidiana tantes vegades no compartida, al cortisol disparat, a la falta de reconeixement, als tòxics de “limpia, brilla y da esplendor” entre molts altres tòxics vitals. Res de tot l’esmentat es soluciona medicalitzant el cos i la vida de les dones

Avui més que mai és necessari fer visible la desigualtat de les dones en termes de salut, fent públiques les seves demandes i el compromís de les administracions per afavorir-les i afrontar els nous reptes socials, polítics, econòmics i culturals del nou escenari mundial, visibilitzar-ne l’impacte per a la salut integral de les dones.  

Comissió de Salut